En aquesta cançó de bressol, en forma de sonet, per al temps de Nadal, s'hi vol expressar que la nostra experiència en la carn -tendresa i dedicació a l'altre- ens pot ajudar a fer un salt: descobrir que és l'Altre qui té cura de nosaltres i del món.
A la Martina
Quan t’adorms en els meus braços,
la galta sobre el meu pit,
surt el sol, s’esmuny la nit,
i es fonen tots els meus glaços.
Quan et gronxo suaument,
tes manetes dins les meves,
del meu cor dolç cant manlleves
i esquerdes el meu lament.
I, ara que els teus ulls em miren,
m’adono que ets tu qui em bressa
i que em transportes enlaire.
Del teu esguard sóc captaire,
i, si els teus ulls no es retiren,
la pau sobre el món es vessa
i un doll d’amor el travessa!
Jacint Torrents, Nadal 2011
0 comentaris:
Publica un comentari